Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comentaris d'audició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comentaris d'audició. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de febrer del 2012

Crítica de la pel·lícula "Copying Beethoven"

Per continuar l'època del Romanticisme, aquesta setmana els alumnes de 4t hem mirat la pel·lícula "Copying Beethoven". A continuació us poso la crítica:

                                                            Fitxa tècnica
- Títul original: Copying Beethoven
- Any: 2006
- Durada: 104 minuts
- Gènere: drama històric
- Països: Estats Units, Alemanya i Hongria
- Director: Agnieszka Holland
- Guió: Stephen J. Rivele i Christopher Wilkinson
- Música: Maggie Rodford
- Fotografia: Ashley Rowe
- Repartori:  Intèrprets                   Personatges
                    Ed Harris.....................Ludwing van Beethoven
                    Diane Kruger............... Anna Holtz
                    Matthew Goode............Martin Bouer
                    Ralph Riach..................Wenzel Sclemmer
                    Phyllida Law.................Mare Canisus
                    Joe Anderson...............Karl van Beethoven


                                                                  Argument
                                            
Anna Holtz és una noieta de 23 anys, compositora amb pocs mitjans que intenta trobar inspiració i millorar en la capital mundial de la música, Viena. Anna, estudia al conservatori de música, té una recomanació per treballar en una reconeguda editorial, i, després d'una sèrie d'esdeveniments inesperats, se les enginya per aconseguir una oportunitat de treballar al costat del major i millor músic: Ludwig van Beethoven. Quan improvisadament, l'escèptic Beethoven la posa a prova, Anna demostra els seus dots i els seus valors per la música. El mestre decideix acceptar-la com a copista, el que dóna començament a una extraordinària relació que canviarà la vida d'ambdós. Finalment, és pot veure com el gran compositor s'està morint al llit, però mentre encara parla, dicta les últimes notes (a Anna Holtz) de la Gran Fuga que està composant.
La idea central de la pel·lícula està ben expressada i la narració és bastant clara i correcta.
Segons la meva opinió, la trama de la pel·lícula m'agradat força.
Trobo que aquesta pel·lícula m'ha ajudat a conèixer la vida de Beethoven, ja sigui, en el seu caràcter i les diferents sinfonies que compon al llarg de la seva vida.

                                        
                                              Anàlisi del moment històric

La pel·lícula està ben orientada en l'època del Romanticisme. Hi ha una escena on es pot veure que Beethoven se'n va a fer un tomb per aquells boscos tan verds i bonics.
Aixì que podem identificar diferentes característiques del romanticisme: naturales, soledat (individualisme), emocions, amor (Anna Holtz-Martin Bouer) i sentiments religiosos.
La descripció que es fa al llarg de la pel·lícula de Beethoven és bastant verdadera: el seu caràcter, la seva sordesa i la seva manera d'actuar.

                                                        Anàlisi de la músicaDurant tota la pel·lícula hem pogut escoltar moltes sinfonies de Beethoven.
A continuació hi ha el repartori de les obres musicals:
• Quartet de cordes N º 15 en La menor: òpera 132. Interpretada pel Quartet Takács.
• Sonata per a violí N º 7 en Do menor: òpera 30. Interpretada per David Oistrakh i Lev Oborin.
• Quartet de cordes N º 16 en Fa major: òpera135. Interpretada pel Quartet Takács.
• Sonata per a piano N º 5 en Do menor: òpera 10. Interpretada per Vladimir Ashkenazy.
• Simfonia n º 7 en La major: òpera 92. Interpretada per Gewandhaus de Leipzig.
• Simfonia n º 9 en Re menor: òpera 125 (coral). Interpretada per Lucia Popp, Carolyn
  Watkinson, Peter
  Schreier i Robert Holl.

• Cadena de quadrants N º 14 en Do sostingut menor: òpera 131. Interpretada pel Quartet
  Takács.
• Gran Fuga en bemoll major: òpera 133. Interpretada pel Quartet Takács.
• Quartet de cordes N º 9 en Do major: òpera 59. Interpretada pel Quartet Takács.
• Sonata per a piano N º 32 en Do menor: òpera 111. Interpretada per Vladimir Ashkenazy.

La sinfonia que m´agradat més ha sigut la múmero 9, la trobo molt emocionant i fantàstica. Podem observar com Anna Holtz ajuda a Beethoven a l'hora de dirigir.
Us deixo aquesta maravillosa simfonia perquè l'escolteu.

dissabte, 21 de gener del 2012

Comentari de la cançó : A Cop de Rock!!

L'última cançó que van cantar al musical de Cop de Rock va ser A Cop de Rock!!
Aquesta va ser xulíssima, tot el públic es va aixecar de la cadira i es va posar a cantar i a picar de mans juntament amb tots els cantants del musical.


A Cop de Rock és la cançó principal d'aquest musical. Xasqui Ten va realitzar la lletra, ell i Toni Ten van fer la música. En aquesta peça s'hi pot escoltar una bateria, diferents baixos i un piano.
Us deixo la lletra per començar a cantar.

Cada matí quan em desperto
tot el meu món torna a girar.
Una cançó que sana a la ràdio
em fa sentir com mai m'he trobat.

Ja no tinc por,
la vida allà fora ens espera.
No diguis "no".
Sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Do'm la mà, segueix-me, perquè jo.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts poder recordar
el temps que vam passar
de concert en concert.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts podrem retrobar
tot aquell temps passat
quan només vivíem a cop de rock.

Has despertat com d'un vell somni,
ho has sentit clar dins del teu cor.
No esperis mai que ningú t'hi porti,
per fer el camí hauràs de ser fort.

Ja no tinc por,
la vida allà fora ens espera.
Mai diguis "no"
sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Do'm la mà, segueix-me, perquè jo

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts poder recordar
el temps que vam passar
de concert en concert.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts podrem retrobar
tot aquell temps passat
quan només vivíem a cop de rock.

No tinguis por,
la vida allà fora ens espera.
Mai diguis "no"
sortim al carrer, deixem dubtes enrere.
Do'm la mà, segueix-me, perquè jo

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts poder recordar
el temps que vam passar
de concert en concert.

A cop de rock vull viure,
a cop de rock per sempre mės.
Junts podrem retrobar
tot aquell temps passat
quan només vivíem a cop de rock.

Junts poder recordar
el temps que vam passar
a cop de rock.
També us deixo el video per poder practicar millor!!
Espero que us agradii!


                                

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Tony Bennett & Lady Gaga - The Lady is a Tramp

"The lady is a tramp" és el títul d'un musical de Brosdway de l'any 1927, un fet important de la vida de l'alta societat de Nova York als anys 30 en plena Era del Swing.
Tommy Dorsey, el trombonista de la pel·lícula "Neix una cançó" amb la seva orquestra, va ser el que va fer una de les primeres gravacions d'aquesta cançó, més tard Ella Fitzgerald i Frank Sinatra (dos músics molt importants del jazz) també la van enregistrar.

"The lady is a tramp" és una peça de música cantada per Lady Gaga i Tony Bannet, és a dir es un duet. 

Lady Gaga com tots savem es una cantant famosa actual, però conserva tot l'esperit de l'época de les Big Bands i el swing.






Aquesta obra està formada per dos seccions:

- La secció melòdica formada per instruments de vent-metall (trombons) i vent-fusta 
  (saxofóns alts i tenors i clarinets).
- La secció rítmica formada per un piano, una bateria i un contrabaix.


La lletra d'aquesta cançó està amb anglès.
Durant la peça podem escoltar diferents riffs (frases curtes de preguntes i respostes que sentim entre els dos intèrprets.

La diferència que hi ha en la versió de Frank Sinatra es que no es cap duet, en canvi en la d'avui si. En la versió d'Ella Fitzgerald manté el mateix tema, peró la lletra canvia una mica.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Comentari d'audició: "Honeysuckle Rose" cantat per Ella Fitzgerald

Hola a tots i a totes, avui parlaré sobre el musicograma "Honeysuckle Rose" cantat per Ella Fitzgerald.
  • Obra: "Honeysuckle Rose".
  • Cantant: Ella Fitzgerald, coneguda per la primera dama de la cançó, va nèixer a Newport News (Virgínia) el 25 d'abril de 1917 i va morir a Beverly Hills el 15 de juny de 1996.
                                                 


  • Época: principis del segle xx.
  • Formació: veu femenina (Ella Fitzgerald) i una big band.
  • Característiques:
    Aquest musicograma és titula "Honeysuckle Rose" cantat per Ella Fitzgerald, acompanyada per un agrupament instrumental característic del jazz anomenat "big band" (banda gran). En la secció rítmica hi podem escoltar un piano, una bateria i una guitarra,  en canvi a la secció melòdica hi sentim una trompeta,un trombo de vares i un saxo.
    En el minut 1.20 s'inicia un tipus d'improvisació vocal que consisteix en pronunciar paraules sense sentit anomenat scat.Durant la improvisació tota l'orquestra acompanya a la cantant. L'estructura d'aquesta cançó és: AABA.
    L'obra s'acava amb una coda formada per variacions sobre el tema A.


Esper-ho que us agradi el meu comentari d'audició!!!