Hola!!
Aquí teniu les activiats d'educaplay sobre la història del rock als anys 50 i 60.
Està elaborat per la Carolina i jo.
Només cal que cliqueu sobre el link i us portarà a l'activitat.
Esper-ho que us en sortiu!!
Són bastant fàcils de fer
http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/564847/hist_ria_del_rock__anys_50_60.htm
http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/563190/el_rock_als_anys_50_i_60_.htm
dimarts, 29 de novembre del 2011
dissabte, 26 de novembre del 2011
Concert: Pixi Dixi de La Selva del Camp-La festa Major
Hola a tots i a totes!!
El divendres 25 de novembre vaig anar a veure un dels actes de la Festa Major de La Selva del Camp.Un concert de dixie&claqué a càrrec de la Pixi Dixi Band amb les Tuxedo Chiks.
En el seu repartori, van fer un seguiment de les cançons i les ciutats on va començar la música dixieland (jazz). Així que van començar per la música dels blancs i van continuar fent un viatge per el Mississsipi. Primer van sortir tocant els músics (el trompetista, el trombo de bares, la tuba, el clarinetista, el saxofonista, la bateria, el pianista i el banjo).
El divendres 25 de novembre vaig anar a veure un dels actes de la Festa Major de La Selva del Camp.Un concert de dixie&claqué a càrrec de la Pixi Dixi Band amb les Tuxedo Chiks.
En el seu repartori, van fer un seguiment de les cançons i les ciutats on va començar la música dixieland (jazz). Així que van començar per la música dels blancs i van continuar fent un viatge per el Mississsipi. Primer van sortir tocant els músics (el trompetista, el trombo de bares, la tuba, el clarinetista, el saxofonista, la bateria, el pianista i el banjo).
A continuació van tocar una cançó de Duke Ellington.
Tot l'espectacle va ser ple d'improvisasions, més tard van sortir quatre noies ballant claqué, que per cert, vaig quedar parada del bé que ballaven. També hi van participar dos noies cantants del país i una altra anglesa, tenien una veu preciosa.
Tot l'espectacle va ser ple d'improvisasions, més tard van sortir quatre noies ballant claqué, que per cert, vaig quedar parada del bé que ballaven. També hi van participar dos noies cantants del país i una altra anglesa, tenien una veu preciosa.
Em va agradar moltíssim, tots ho van fer molt bé. Trobo que va ser molt interessant, perqué vaig poder observar totes les característiques que vam estar treballant a classe quan vam fer l'època del jazz.
dissabte, 12 de novembre del 2011
Crítica sobre el documental "Brava Victòria"
El dijous 10 de novembre els alumnes de 4t ESO vam anar d'excursió al VI Festival Internacional de Cinema al teatre memorimage de Reus, a veure un documental molt interessant sobre la cantant catalana Victòria dels Àngels, titulat "Brava Victòria".
Em va agradar molt, el vaig trobar una mica llarg,però va valdre la pena anar-hi, ara ja sé moltes més coses sobre aquesta cantant.
Jo trobo que el format narratiu del documantal està ben elavorat i molt treballat, Maria Gorgues,directora del documental va fer molt bona feina. Penso que en forma de pel·licula va millor pels espectadors, informa i explica de manera atractiva.
En aquest documental vaig poder veure algunes imatges que Victòria dels Àngels havia filmat en els seus grans viatges. El més destacat va ser a Estats Units, on va estudiar.
Tambè ens van explicar la seva vida, ens van ensenyar moltes imatges d'ella, va tenir dos fills.
Em va agradar molt poder escoltar aquella veu tant bonica que tenia la cantant soprano d'ópera.Va cantar diversos cops al Liceu de Barcelona.
També va cantar El cant del ocells de Pau Casals a la Cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics l'any 1992.
Vaig trobar interessants les preguntes que li van fer a la directora i l'encarregada de la recerca d'aquest documental, alguns alumnes i adults.
Em va agradar molt, el vaig trobar una mica llarg,però va valdre la pena anar-hi, ara ja sé moltes més coses sobre aquesta cantant.
Jo trobo que el format narratiu del documantal està ben elavorat i molt treballat, Maria Gorgues,directora del documental va fer molt bona feina. Penso que en forma de pel·licula va millor pels espectadors, informa i explica de manera atractiva.
En aquest documental vaig poder veure algunes imatges que Victòria dels Àngels havia filmat en els seus grans viatges. El més destacat va ser a Estats Units, on va estudiar.
Tambè ens van explicar la seva vida, ens van ensenyar moltes imatges d'ella, va tenir dos fills.
Em va agradar molt poder escoltar aquella veu tant bonica que tenia la cantant soprano d'ópera.Va cantar diversos cops al Liceu de Barcelona.
També va cantar El cant del ocells de Pau Casals a la Cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics l'any 1992.
Vaig trobar interessants les preguntes que li van fer a la directora i l'encarregada de la recerca d'aquest documental, alguns alumnes i adults.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
Victòria dels Àngels
Victòria López García, coneguda amb el nom artístic de Victòria dels Àngels va néixer a
Barcelona l'1 de novembre de 1923 i va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005.
Va ser una gran soprano i cantant d'òpera catalana.
A mitjans dels anys 60, la carrera de Victòria dels Àngels es va anar orientant cap a les actuacions concertistes, sobretot amb els lied, oferint recitals antològics per tot el món acompanyada de grans pianistes.
Peró va seguir fent un dels seus papers operístics preferits,Carmen, els vint anys següents. Tot i que Carmen li esqueia còmodament al seu registre (la seva veu era mezzosoprano natural), va cantar els papers principals de soprano.
Barcelona l'1 de novembre de 1923 i va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005.
Va ser una gran soprano i cantant d'òpera catalana.
Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, on es va graduar en només tres anys, als 18 anys. Aquest any va fer el seu debut operístic al Gran Teatre del Liceu. Victòria dels Àngels es va casar amb Enric Magriñà l'any 1948 i van tenir dos fills.
A mitjans dels anys 60, la carrera de Victòria dels Àngels es va anar orientant cap a les actuacions concertistes, sobretot amb els lied, oferint recitals antològics per tot el món acompanyada de grans pianistes.
Peró va seguir fent un dels seus papers operístics preferits,Carmen, els vint anys següents. Tot i que Carmen li esqueia còmodament al seu registre (la seva veu era mezzosoprano natural), va cantar els papers principals de soprano.
Entre les seves darreres actuacions, destaquen el concert de celebració del seu debut al Palau de la Música Catalana el 1989 i la seva participació a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. La seva carrera va continuar fins el 28 de desembre de 1997, data del seu últim concert públic, acompanyada per Albert Guinovart, al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
El tren de mitjanit-Sau
Hola!!!!
Ahir, dimarts, a classe vam estar parlant sobre el contingut de les lletres d'algunes cançons i els seus objectius.
Ara us poso la cançó de Sau, que es titula "El tren de mitjanit".
Sau és un grup de pop-rock català. Els seus components eren Carles Sabater cantant,Pep Sala , que tocava la guitarra i, en ocasions, els teclats i Carles Oliver, i Joan Capdevila. El grup es va formar el 1987 i va durar fins al 1999 , en morir Carles Sabater.
La lletra d'aquesta cançó és la següent:
Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que san perdut pintant graffitis en les seves parets
molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitja nit.
Sovint em sento enganyat
quan em veig en el mirall
no en tinc prou amb somiar
necessito desfer-me d´aquest pes
que em lliga el cor.
Hi ha sirenes que estan cantant
la llegenda d´un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat.
Si veus els núvols i estàs deprimit.
Si la boira ja t´acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitja nit. N´he conegut molts com tu i com jo
és bo saber que no estem sols,
això és bo.
No sempre s´està de sort
no sempre trobaras el mar darrera el port.
Hi ha julietes buscant Romeus
hi ha princeses que busquen dolor
si tens el cor solitari
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si veus els núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t´acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitja nit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si veus els núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t´acompanyat
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitja nit. Si ets llunàtic i estàs espantat
Si la boira sempre t´acompanya
Si veus els núvols i estàs deprimit
Cada dia en algun lloc
Pots pujar al tren de mitja nit
El significat de la lletra ens reflecteix que una persona deprimida no pot decaure i s'ha de sobrepossar a les seves penes, tristeses, inseguretat... ja que saps que l'endemà pot ser diferent, cada dia surt el Sol.
Cada dia en algún lloc pots pujar al tren de mitjanit, amb això ens vol dir que no estem sols, i no et passen sols a tu les coses dolentes, sinó que hi ha molta més gent en altres llocs que es troben com tu.
A continuació podreu escoltar aquesta cançó:
Ahir, dimarts, a classe vam estar parlant sobre el contingut de les lletres d'algunes cançons i els seus objectius.
Ara us poso la cançó de Sau, que es titula "El tren de mitjanit".
Sau és un grup de pop-rock català. Els seus components eren Carles Sabater cantant,Pep Sala , que tocava la guitarra i, en ocasions, els teclats i Carles Oliver, i Joan Capdevila. El grup es va formar el 1987 i va durar fins al 1999 , en morir Carles Sabater.
La lletra d'aquesta cançó és la següent:
Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que san perdut pintant graffitis en les seves parets
molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitja nit.
Sovint em sento enganyat
quan em veig en el mirall
no en tinc prou amb somiar
necessito desfer-me d´aquest pes
que em lliga el cor.
Hi ha sirenes que estan cantant
la llegenda d´un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat.
Si veus els núvols i estàs deprimit.
Si la boira ja t´acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitja nit. N´he conegut molts com tu i com jo
és bo saber que no estem sols,
això és bo.
No sempre s´està de sort
no sempre trobaras el mar darrera el port.
Hi ha julietes buscant Romeus
hi ha princeses que busquen dolor
si tens el cor solitari
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si veus els núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t´acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitja nit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si veus els núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t´acompanyat
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitja nit. Si ets llunàtic i estàs espantat
Si la boira sempre t´acompanya
Si veus els núvols i estàs deprimit
Cada dia en algun lloc
Pots pujar al tren de mitja nit
El significat de la lletra ens reflecteix que una persona deprimida no pot decaure i s'ha de sobrepossar a les seves penes, tristeses, inseguretat... ja que saps que l'endemà pot ser diferent, cada dia surt el Sol.
Cada dia en algún lloc pots pujar al tren de mitjanit, amb això ens vol dir que no estem sols, i no et passen sols a tu les coses dolentes, sinó que hi ha molta més gent en altres llocs que es troben com tu.
A continuació podreu escoltar aquesta cançó:
dissabte, 15 d’octubre del 2011
Tony Bennett & Lady Gaga - The Lady is a Tramp
"The lady is a tramp" és el títul d'un musical de Brosdway de l'any 1927, un fet important de la vida de l'alta societat de Nova York als anys 30 en plena Era del Swing.
Tommy Dorsey, el trombonista de la pel·lícula "Neix una cançó" amb la seva orquestra, va ser el que va fer una de les primeres gravacions d'aquesta cançó, més tard Ella Fitzgerald i Frank Sinatra (dos músics molt importants del jazz) també la van enregistrar.
"The lady is a tramp" és una peça de música cantada per Lady Gaga i Tony Bannet, és a dir es un duet.
Lady Gaga com tots savem es una cantant famosa actual, però conserva tot l'esperit de l'época de les Big Bands i el swing.
Aquesta obra està formada per dos seccions:
- La secció melòdica formada per instruments de vent-metall (trombons) i vent-fusta
(saxofóns alts i tenors i clarinets).
- La secció rítmica formada per un piano, una bateria i un contrabaix.
La lletra d'aquesta cançó està amb anglès.
Durant la peça podem escoltar diferents riffs (frases curtes de preguntes i respostes que sentim entre els dos intèrprets.
La diferència que hi ha en la versió de Frank Sinatra es que no es cap duet, en canvi en la d'avui si. En la versió d'Ella Fitzgerald manté el mateix tema, peró la lletra canvia una mica.
Tommy Dorsey, el trombonista de la pel·lícula "Neix una cançó" amb la seva orquestra, va ser el que va fer una de les primeres gravacions d'aquesta cançó, més tard Ella Fitzgerald i Frank Sinatra (dos músics molt importants del jazz) també la van enregistrar.
"The lady is a tramp" és una peça de música cantada per Lady Gaga i Tony Bannet, és a dir es un duet.
Lady Gaga com tots savem es una cantant famosa actual, però conserva tot l'esperit de l'época de les Big Bands i el swing.
Aquesta obra està formada per dos seccions:
- La secció melòdica formada per instruments de vent-metall (trombons) i vent-fusta
(saxofóns alts i tenors i clarinets).
- La secció rítmica formada per un piano, una bateria i un contrabaix.
La lletra d'aquesta cançó està amb anglès.
Durant la peça podem escoltar diferents riffs (frases curtes de preguntes i respostes que sentim entre els dos intèrprets.
La diferència que hi ha en la versió de Frank Sinatra es que no es cap duet, en canvi en la d'avui si. En la versió d'Ella Fitzgerald manté el mateix tema, peró la lletra canvia una mica.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
Comentari d'audició: "Honeysuckle Rose" cantat per Ella Fitzgerald
Hola a tots i a totes, avui parlaré sobre el musicograma "Honeysuckle Rose" cantat per Ella Fitzgerald.
- Obra: "Honeysuckle Rose".
- Cantant: Ella Fitzgerald, coneguda per la primera dama de la cançó, va nèixer a Newport News (Virgínia) el 25 d'abril de 1917 i va morir a Beverly Hills el 15 de juny de 1996.
- Época: principis del segle xx.
- Formació: veu femenina (Ella Fitzgerald) i una big band.
- Característiques:
Aquest musicograma és titula "Honeysuckle Rose" cantat per Ella Fitzgerald, acompanyada per un agrupament instrumental característic del jazz anomenat "big band" (banda gran). En la secció rítmica hi podem escoltar un piano, una bateria i una guitarra, en canvi a la secció melòdica hi sentim una trompeta,un trombo de vares i un saxo.
En el minut 1.20 s'inicia un tipus d'improvisació vocal que consisteix en pronunciar paraules sense sentit anomenat scat.Durant la improvisació tota l'orquestra acompanya a la cantant. L'estructura d'aquesta cançó és: AABA.
L'obra s'acava amb una coda formada per variacions sobre el tema A.
Esper-ho que us agradi el meu comentari d'audició!!!
diumenge, 25 de setembre del 2011
La pel·licula: Nace una canción
Aquesta setmana, a classe de música ens han ensenyat a crear un blog, per a mi a sigut molt divertit. Avui explicaré la pel·licula que vam començar a veure el divendres passat, és diu "Nace una canción", m'està agradant força perquè ens ensenya de forma divertida una mica més la història del jazz. Ara posaré algunes fotos dels personatges que surten:
- Benny Goodman (professor Madenbruch - clarinetista:
Quan acabem de veure tota la pel·licula sencera, penjaré més coses.
- Benny Goodman (professor Madenbruch - clarinetista:
- Louis Armstrong - trompetista:
- Lionel Hampton
- Tommy Dorsey
- Tommy Dorsey
- Mel Powell
- Tony Crow
He pogut obsrevar que quan ensejaven les cançons feien servir molta improvisació, s'ho passaven molt bé, les noies ballaven al ritme de la música.
Quan acabem de veure tota la pel·licula sencera, penjaré més coses.
dimecres, 21 de setembre del 2011
La meva inerpretació del jazz
El Jazz
El jazz va nèixer a Nova Orleans, a començaments del segle xx, la població de la cual era majoritariament africana, degut a la importació d'esclaus durant l'època de la conquesta.
Els suburbis de la ciutat començen a barrejar el ritme del ragtime, les notes, l'estructura i el sentiment del blues i aixì comença a sonar el jazz, la primera constància que és té es de l'any 1917.
Instruments:Les bandes del jazz estan formades per dos seccions:
- Rítmica: el piano,el contabaix i la bateria.
- Melòdica: primer la trompa, més endavant la trompeta, el saxofon i finalment el clarinet.
Melodia:En la melodia s'utilitzaven escales pentatòniques, venien del blues.
Ritme:El ritme és molt variat i sincopat, extret del ragtime.Improvització:La improvització és una característica molt utilitzada en el jazz.
Estructura:L'estructura o forma d'una peça del jazz són l'estàndar i els solos.
Louis Armstrong va ser un personatge carismàtic i un músic innovador que amb el seu talent musical i la seva personalitat transformà el jazz en un estil de música popular, primer va ser trompetista i més tard cantant.
dimarts, 20 de setembre del 2011
Presentació i els meus gustos musicals.
Hola a tots i a totes, sóc la Maria Mateu una companya de classe.
Vaig néixer a Barcelona, però sempre he viscut a La Selva del Camp.
Penso, que aquest any ens ho pasarem molt bé a música, perquè tenim moltes activitats programades.Tinc moltes ganes d'anar al concert de Cop de Rock.
El meu grup de música preferit és Sopa de Cabra, però tambè m'agraden cançons de diversos cantants com per exemple:Demi Lovato, Justin Bieber.
Ara posaré un vidio de la Demi Lovato:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)