Hola nois i noiesss!!!
Aquesta setmana els alumnes que fem música, em començat a tocar instruments (xilòfons, metalòfons i carrillons). Estem practicant la cançó "Colours of the wind" que significa Colors del vent.
A mi m'agrada molt, jo toco el xilofon soprano.
A continuació us deixo el video de la cançó i la seva lletra traduida al català.
Tu creus que pot ser teva cada terra
i que la terra és morta i de tothom
però cada arbre, roca i criatura
té un cor, té una vida, té un nom. Tu penses que només son persones
les persones que són igual que tu
però si d'un estranger el seu pas segueixes
aprendràs coses que mai no has conegut. Has sentit el llop plorar a la lluna cel amunt?
O has vist el linx algun cop somrient?
Pots cantar amb totes les veus de la muntaya?
O també pintar amb tots els colors del vent?
O també pintar amb tots els colors del vent? Correm enmig dels pins que el bosc amaga
Tastem tots els fruits dolços dels conreus
Gaudim de la riquesa que ens envolta
Per un cop, no preguntis el seu preu. El riu i la tempesta els meus germans són
La garsa i la llúdria els meus amics
i estem els uns als altres molt units tots
en un cercle que no acaba ni te fi. Com d'alt aquest arbre creixerà?
Si tu el talles cau i mai no ho sabràs... Cap llop sentiràs plorar a la lluna cel amunt
No importa si ets blanc o bru de pell.
Cal cantar amb totes les veus de la muntanya
i també pintar amb tots el colors del vent... Tu a la terra pots seguir,
i la terra pots tenir
si tu pots pintar amb tots els colors del vent.
Avui he fet uns mots encreuats relacionats amb els diferents estils musicals del segle XX.
Es un exercici de l’educaplay que està penjat al moodle de l’institut.
A continuació us deixo les definicions amb la paraula corresponent.
- Els compositors busquen influències en estils anteriors al Romanticisme, especialment en el
Barroc i en el Classicisme. Neoclassicisme.
- Amb algunes innovacions es mantenen fidels a l'estètica del Romanticisme. Postromanticisme.
- En aquest estil, els músics incorporen nous sons, fruit de la recerca de totes les possibilitats
sonores dels instruments musicals convencionals. Noves sonoritats.
- Música creada combinant sons generats electrònicament. Música electrònica.
- Els compositors que s'agrupen en aquesta tendència renuncien a la tonalitat com a sistema
de composició i creen un nou sistema basat en l'escala dodecafònica (dotze sons) Expressionisme.
- Els compositors d'aquest corrent intenten, com en el cas de la pintura, expressar amb la
música la sensació o "impressió" d'un moment determinat. Impressionisme.
- Utilitzen el soroll com a base de les seves composicions. Sorollisme.
- Dins d'una gran varietat estilística, aquest estil és fruit de l'admiració per la tradició i cultura
pròpies d'un país. La font principal de les seves melodies és la música popular.
Nacionalisme.
- Es creen 'obres musicals basades en la repetició d'un número molt reduït d'elements. Minimalisme.
- Utilitzen sons musicals i sorolls preexistents (cant d'ocells, motors, portes).
Aquests sons són gravats en una cinta i posteriorment elaborats i modificats en un laboratori Música concreta.
Aquests estils em semblen interessants i força diferents que els de la música anterior.
Aquesta setmana a classe em anat veien els diferents estils musicals que neixen al segle xx.
Podem classificar-los a la primera meitat de segle i en la segona meitat.
- Primera meitat del segle XX:
- Impressionisme- expressa la sensació o "impressió" d'un moment determinat.
És una música que es caracteritza per tenir unes melodies difuminades i fins i tot fragmentades, amb una clara influència d'elements orientals com la utilització de l'escala pentatònica i amb unes instrumentacions molt delicades i que donen molt importància al timbre. El moviment impressionista té molta importància a França.
- Postromanticisme- els músics continuen la tradició romàntica, però a vegades hi incorporen algunes innovacions. La música postromàntica és grandiosa i molt expressiva. El compositor utilitza tot el ventall tímbric que li ofereix una orquestra que ha anat creixent d'una manera increïble al llarg del Romanticisme. Les melodies són llargues, plenes de matisos i d'una gran expressivitat. Els compositors més destacats són els últims romàntics (Strauss i Rachmaninov).
- Expressionisme- vol reflectir el dramatisme de l’home durant els anys posteriors de l Primera Guerra Mundial. El compositor expressionista utilitza el dodecafonisme.El principal representant és Schonberg.
- Neoclassicisme- moviment de reacció contra l'impressionisme, el postromanticisme i l'expressionisme.
Es caracteritza per la recerca d'influències en estils anteriors al romanticisme, especialment en el barroc i en el classicisme. L'estil neoclàssic busca un retorn a l'antiguitat. Són bastant importants E. Satie, C. Orff ,B. Britten i Stravinsky que va composar “La consagració de la primavera”.
- Segona meitat del segle XX: - Noves sonoritats-aquest estil pretén incorporar el soroll a la música i té un gran interès per descobrir totes les possibilitats sonores dels instruments musicals convencionals.
Neixen tot un seguit d'obres que incorporen nous sons fruit d'aquesta investigació: amb el piano (cluster, piano preparat), amb la veu (cridar, xiuxiuejar). Els compositors més importants són: H.COWELL, L.NONO i L.BERIO.
- Sorollisme-com indica la mateixa paraula, els compositors incorporen diferents sorolls a la música. El gran representant d’aquest estil és Edgar Varèse va fer "lonització".
És una obra escrita per un conjunt de 37 instruments de percussió sense que hi intervingui cap altra família instrumental. Cal destacar la utilització de sirenes.
- Música concreta- utilitza sons de la realitat que es registren per transformar-los al laboratori. Destaca Pierre Henry.
- Música electrònica-música creada combinant sons únicament generats electrònicament. Són sons generats artificialment a través de sintetitzadors.
Es molt famós el “Quartet dels helicòpters” de K. STOCKHAUSEN.
Aquesta obra té una gran complexitat. Quatre músics, cada un d'ells dalt d'un helicòpter i tocant el seu instrument de corda. Cada helicòpter ha de tenir un tècnic d'àudio/vídeo per transmetre el concert a l'auditori on hi ha el públic que ha anat a sentir el concert.
- Música electroacústica- barreja sons de la realitat amb els creats al laboratori.
Destaca Stockhausen.
- Música aleatòria-presenta un número mes o menys gran de possibilitats de realització
diferent.
L'intèrpret disposa d'un marge de llibertat, fixat pel compositor que pot consistir a:
- Triar lliurement les altures de les notes dins d'un àmbit determinat.
- Interpretar amb durades lliures unes notes concretes.
- Repetir a voluntat un determinat motiu melòdic.
- Ordenar lliurement diversos fragments musicals donats.
- Improvisar sobre un material donat (altures, durades, motius).
El compositor més destacat és J. Cage.
- Serialisme integral- aquesta tendència, aplica la tècnica del dodecatonisme fent sèries més curtes a tots els elements del so, com per exemple la intensitat, el ritme...
Boulez i Messiaen son representants d’aquest estil.
A continuació hi ha un vídeo sobre el “Quartet del final del temps” de Messiaen.
- Música estocàstica- aquesta música utilitza la utilització de l’ordinador i de l’estadística per crear nous sons. En aquest estil destaca Ligeti.
- Música minimalista- l’objectiu del músic és seduir i hipnotitzar l'oient creant una atmosfera meditativa i obsessiva.
El compositor elabora petits patrons rítmics i melòdics que repeteix constantment introduint quasi de manera imperceptible petites variacions que provoquen un mínim contrast.
Actualment la música minimalista és molt utilitzada en la dansa contemporània.
El màxim representant és Glass. Aquí us deixo un video sobre una de les seves obres.
El dijous 1 de març, a classe hem començat la música culta del segle XX.En aquesta época apareixen diversos estils i tendències d'avantguarda que intenten renovar al llenguatge musical i dotar-lo de nous mitjans d'expressió.
Una d’aquestes avantguardes és el NACIONALISME.
El nacionalisme musical és un moviment que neix a mitjans del segle XIX.
Els músics nacionalistes van buscar inspiració en les melodies i els ritmes propis de la seva tradició musical.
Dintre del nacionalisme americà hi trobem el magnífic compositor G.GERSHWIN, va néixer a Nova York el 1898 i va morir 1937, és un gran innovador de les tècniques orquestrals europees amb l’utilització d’expressions pròpies del jazz i la música Folk dels Estats Units.
Aquest compositor va escriure l’òpera Porgy and Bess, on hi ha el fragment més conegut i versionat de l'obra és sens dubte l'ària per a soprano titulada “Summertime”. En aquesta cançó de bressol Clara, una de les protagonistes, li canta dolçament al seu fill. Aquí us poso la versió que canten dos grans compositors del jazz: Ella Fitzgerald i Louis Armstrong. A mi m'agrada molt, espero que a vosaltres també.
També us penjo la lletra perque la pogueu cantar.
Summertime,
And the livin' is easy
Fish are jumpin'
And the cotton is high Your daddy's rich
And your mamma's good lookin'
So hush little baby
Don't you cry. One of these mornings
You're going to rise up singing
Then you'll spread your wings
And you'll take to the sky But till that morning
There's a'nothing can harm you
With daddy and mamma standing by Summertime,
And the livin' is easy
Fish are jumpin'
And the cotton is high Your daddy's rich
And your mamma's good lookin'
So hush little baby
Don't you cry .
