Estils de música del segle XX

Holaaaa!!!

Aquesta setmana a classe  em anat veien els diferents estils musicals que neixen al segle xx.
Podem classificar-los a la primera meitat de segle i en la segona meitat.

- Primera meitat del segle XX:

- Impressionisme- expressa la sensació o "impressió" d'un moment determinat. 
És una música que es caracteritza per tenir unes melodies difuminades i fins i tot fragmentades, amb una clara influència d'elements orientals com la utilització de l'escala pentatònica i amb unes instrumentacions molt delicades i que donen molt importància al timbre. El moviment impressionista té molta importància a França.

- Postromanticisme- els músics continuen la tradició romàntica, però a vegades hi incorporen algunes innovacions. La música postromàntica és  grandiosa i molt expressiva. El compositor utilitza tot el ventall tímbric que li ofereix una orquestra que ha anat creixent d'una manera increïble al llarg del Romanticisme. Les melodies són llargues, plenes de matisos i d'una gran expressivitat. Els compositors més destacats són els últims romàntics (Strauss i Rachmaninov).

- Expressionisme- vol reflectir el dramatisme de l’home durant els anys posteriors de l Primera Guerra Mundial. El compositor expressionista utilitza el dodecafonisme.El principal representant és Schonberg.

- Neoclassicisme- moviment de reacció contra l'impressionisme, el postromanticisme i l'expressionisme.              

Es caracteritza per la recerca d'influències en estils anteriors al romanticisme, especialment en el barroc i en el classicisme. L'estil neoclàssic busca un retorn a l'antiguitat. Són bastant importants E. Satie, C. Orff ,B. Britten i Stravinsky que va composar “La consagració de la primavera”.

-  Segona meitat del segle XX:
- Noves sonoritats- aquest estil pretén incorporar el soroll a la música i té un gran interès per descobrir totes les possibilitats sonores dels instruments musicals convencionals.       

Neixen tot un seguit d'obres que incorporen nous sons fruit d'aquesta investigació: amb el piano (cluster, piano preparat), amb la veu (cridar, xiuxiuejar). Els compositors més importants són: H.COWELL, L.NONO i L.BERIO.

- Sorollisme- com indica la mateixa paraula, els compositors incorporen diferents sorolls a la música. El gran representant d’aquest estil és Edgar Varèse va fer "lonització".

És una obra escrita per un conjunt de 37 instruments de percussió sense que hi intervingui cap altra família instrumental. Cal destacar la utilització de sirenes.

- Música concreta- utilitza sons de la realitat que es registren per transformar-los al laboratori. Destaca Pierre Henry.

- Música electrònica- música creada combinant sons únicament generats electrònicament. Són sons generats artificialment a través de sintetitzadors.
Es molt famós el “Quartet dels helicòpters” de K. STOCKHAUSEN.

Aquesta obra té una gran complexitat. Quatre músics, cada un d'ells dalt d'un helicòpter i tocant el seu instrument de corda. Cada helicòpter ha de tenir un tècnic d'àudio/vídeo per transmetre el concert a l'auditori on hi ha el públic que ha anat a sentir el concert.

- Música electroacústica- barreja sons de la realitat amb els creats al laboratori.
  Destaca Stockhausen.

- Música aleatòria- presenta un número mes o menys gran de possibilitats de realització
   diferent.
 L'intèrpret disposa d'un marge de llibertat, fixat pel compositor que pot consistir a: 

- Triar lliurement les altures de les notes dins d'un àmbit determinat.
- Interpretar amb durades lliures unes notes concretes.
- Repetir a voluntat un determinat motiu melòdic.
- Ordenar lliurement diversos fragments musicals donats.
- Improvisar sobre un material donat (altures, durades, motius).
  El compositor més destacat és J. Cage.

- Serialisme integral- aquesta tendència, aplica la tècnica del dodecatonisme fent sèries més curtes a tots els elements del so, com per exemple la intensitat, el ritme...
Boulez i Messiaen son representants d’aquest estil.

A continuació hi ha un vídeo sobre el “Quartet del final del temps” de Messiaen.

- Música estocàstica- aquesta música utilitza la utilització de l’ordinador i de l’estadística per crear nous sons. En aquest estil destaca Ligeti.

- Música minimalista- l’objectiu del músic és seduir i hipnotitzar l'oient creant una atmosfera meditativa i obsessiva.
El compositor elabora petits patrons rítmics i melòdics que repeteix constantment introduint quasi de manera imperceptible petites variacions que provoquen un mínim contrast.
Actualment la música minimalista és molt utilitzada en la dansa contemporània.
El màxim representant és Glass. Aquí us deixo un video sobre una de les seves obres.